| Conclusions de l'Observatori L'observatori, com hem explicat, és un eina ponderativa per evaluar l'estatut i la seva implantació, que vol identificar:
els problemes que el 2003 van identificar i plantejar el 100% de les forces polítiques catalanes i que els va fer veure la necessitat de demanar un nou Estatut
en quin percentatge es recollien les solucions a aquests problemes plantejats en l'acord a que van arribar el 90% de les forces polítiques amb l'Estatut sortint del Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.
en quin percentatge es recollien aquestes solucions al redefinir-se l'estatut en base als acords arribats amb les corts espanyoles.
i finalment quin és el seu estat d'implantació.
Com a resultat aquest ens porta a concloure que la via estatutària és una via morta incapaç de donar solució als problemes i els reptes de la societat catalana.
Els resultats de l'observatori són frustrants, en cap de les deu temàtiques analitzades el resultat final és satisfactori, cap de les ponderacions supera el 30%.
Tampoc cap dels temes analitzats mostra una tendència positiva, i és que s'observa que el procés de negociació i implantació ha estat en tots els punts i sempre a la baixa.
També observem que l'execució i implantació de l'estatut segueix en mans de la negociació política quan el que es pretenia en tot moment era blindar l'estatut. De fet, el gran defecte de l'Estatut sortint és que segueix la mateixa dinàmica viciosa de l'anterior: responsabilitats poc clares que retarden i dilueixen les activitats, finançament inadequat, competències no exclusives que són pontejades per l'Estat, i fins i tot les grans decisions tornen a quedar a l'empara de pactes,etc...
A tall d'exemple:
No s'ha blindat el sistema de finançament i un any després Solbes i Castells no es posen d'acord en la interpretació del mateix.
No s'han blindat les competències, per exemple, al cap d'uns mesos el govern espanyol ja decretava tres hores de castellà o la llei de dependència.
No s'ha blindat el català, i és que els jutges entre d'altres funcionaris poden seguir ignorant el català.
En definitiva, queda clar, que no disposem d'una bona eina de gestió, i sense aquesta, el país no pot tirar endavant, i això repercuteix en tots els ciutadans del país; independentment del seu ideari.
Els ciutadans de Catalunya ens hem de preguntar si en el futur volem ser una província a remolc dels centres de decisió o volem ser protagonistes d'un país capdavanter.
Per tot això els ciutadans hem de ser valents i tenir clar que la via estatutària, 30 anys després, està col·lapsada i no té futur. La via sobirana és per tant la solució per abordar el reptes de futur de la nostre societat.
Adhereix-te al manifest
|
